Remant de nou
per camins de mentida
em retrobo amb mi altre cop
buscant una sortida
Per aquest mar d’asfalt que desgasto
amb un pas carregat de poesia
al final del dia em queda al·lè
per donar veu a un poble que crida
Pedres del camí
recordeu el so del mar
i canteu com de sec s’ha tornat
Cendres de l’ahir
escampeu-vos amb el vent,
no ens frenen obstacles del passat.
En aquest mar de formigó
cadascú busca el seu banc
intenta allunyar el seu rumb
de taurons de negre i de blanc
silenciats tots aquells que a contra corrent
silenciats els que es neguen a seguir el seu nord
les seves veus brillaran
amb les passes de la nostra gent
Cada camí caminat
et porta on has de ser
si escoltes d’on et crida el vent
trobaràs el camí més planer
Cada camí caminat
et porta on has de ser
si escoltes d’on et crida el vent
obriràs el camí d’un demà més sincer
Pedres del camí
recordeu el so del mar
i canteu com de sec s’ha tornat
Cendres de l’ahir
escampeu-vos amb el vent,
no ens frenen obstacles del passat. x3