Plouen gats i gossos
Veig la gent que es mou en grups
Però estan dintre dels seus calabossos personals
Crec que estan sonant veus i em venen a buscar
Una mica tard, una mica tard
Ja m’havia aclimatat
A aquest lloc tan cimentat
Amb aire sentimental
Porto temps inventant llegendes
On jo soc l’últim ésser humà que queda
Per què podria ser
Potser m’ho he mirat des de fora tan temps
Que em sento aliè sense remei
Però sense les eines
Que em fan falta en el fons
Per poder-me’n escapar corrents
Estic passant per uns segons
De patiment sense final
Però en realitat només soc jo
Qui decideix quan s’acabaran
Estic passant per uns segons
De patiment sense final
Però en realitat només soc jo
Qui decideix quan s’acabaran
En un raconet del balconet
Si connecto cables podré encendre el llum
I potser així em reconec
Un després i un abans
Fulles, vents i huracans
I una calma aparent que no durarà
Que no durarà, segur que caurà
Com si fos una allau
Estic passant per uns segons
De patiment sense final
Però en realitat només soc jo
Qui decideix quan s’acabaran
Estic passant per uns segons
De patiment sense final
Però en realitat només soc jo
Qui decideix quan s’acabaran
