Pasturarem entre els lliris
pels voltants de Sant Andreu,
pixant farem punteria als ninots de neu.
Pampallugues, martingales;
seré el teu home del sac;
al parc hi ha un arbre nu que canta “com un Lluís Llach”.
Vull bastir un amfiteatre
i cagar-m´hi en el bell mig;
vull ser déu una estoneta
i després “caniche”.
Pasturarem entre els lliris,
tot caminant amb els peus plans
i ens ovacionarà el públic, moros i cristians.
