Passejo pel davant
de la porta d’un bar
fa hores que hem quedat i no hi ets!
I ja no sé
què més puc fer,
jo vull desaparèixer i no tornar mai més…
Passo de llarg i me’n vaig a buscar un altre bar.
Enfilo carrer amunt
me’n vull anar ben lluny
no sé aquest cop què t´haurà passat…!
Però ja en tinc prou, no em ve de nou,
de tot el que ara em diguis ja res no em commou;
passo de llarg, potser ens trobarem a un altre bar!
El món és tan petit
que un dia indefinit
tornarem a coincidir altre cop.
Saps què et diré:
“Que te vagi bé
ara no puc quedar-me tinc coses per fer”
i, passant de llarg, me n’aniré de dret cap al bar…
(me n’aniré de tort cap al bar).
