Passejant pel meu carrer,
pel costat que el sol hi toca,
s’obren els balcons
i la vida puc escoltar.
Passejant pel meu carrer
miro totes les botigues.
Vidres i miralls
diuen: Noia, quin goig que fas!
M’hi trobo bé al meu carrer,
no sé pas que té,
però sempre ho diré,
i els altres ja ho diuen:
Passejant pel meu carrer,
pel costat que el sol hi toca,
s’obren els balcons
i la vida, vida, viu
i la vida, vida, viu i riu!