Brandant segons bufa el vent,
vint palmeres esquilades,
rostides amb pols i sol,
unes quantes atzavares.
Blau de mar,
la mar salada,
ves per on, m’és entranyable.
És el meu pati bonic,
un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.
Quan la lluna va a fer nones
i el matí, trempant s’engresca,
i s’apaguen les faroles
de la Companyia Fecsa,
hi ha una llum, hi ha un silenci,
ves per on, m’és entranyable!
És el meu pati bonic,
un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.
Un gat negre amb ulls de vidre,
un gos coix, fent-la petar.
I famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc.
I la mar que s’escarrassa,
marcant, anant el compàs:
Ara vinc, ara m’allunyo,
sempre igual, no es cansa mai.
Novembre,
tardes vermelles,
ves per on, m’és entranyable!
És el meu pati bonic,
un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.
