Cansat de fer preguntes, cansat de tants silencis,
Cansat d’aquesta roba i del que no puc dir,
Amagant cada dia una vida més sincera
I inventant cada dia respostes i històries.
Que quan avui preguntin no dirà el seu nom,
Que quan avui mirin abaixarà el cap,
Que quan avui parlin voldrà semblar un més.
Intentant de tant en tant entendre el què li passa,
Si potser els que s’aparten tenen raó.
Que és més fàcil estar tancat en allò que sí entenem,
Que apropar-se a preguntar allò que no coneixem.
Però si avui pregunten dirà el seu nom,
Però si avui miren somriurà,
Però si avui parlen els hi dirà cantant:
Que sí que era mentida, que sí que no era jo,
Que no cal que segueixis mirant
Deixa els teus complexes que tot està canviant,
Que tothom té problemes i els viu com pot.
Content de fer preguntes, de no haver de callar,
Content amb el que porta i amb el que vol dir,
Inventant cada dia una vida més sincera,
I fent preguntes que facin recordar.
Que sí que era mentida, que sí que no era jo,
Que no cal que segueixis mirant
Deixa els teus complexes que tot està canviant,
Que tothom té problemes i els viu com pot.
