He mirat al cel des d’una claraboia
I he vist cares amigables, potser l’avi i la iaia
O potser aquells ulls que no em jutgen mai
L’amor incondicional dels animals
Quan em rebies a casa com el primer cop
Quan em senties les passes, sabies que era a prop
Jo n’estic segur,
Que en aquest món carregós
No hi ha un cor més pur
Que el d’una ànima de gos
Recordo aquella mirada
Tan noble i tan confiada
I aquell amor incondicional
Que els animals guarden
Recordo aquella mirada
Tan noble i tan confiada
I aquell amor incondicional
Que els animals guarden
Gandhi va dir que la grandesa de la nació i el seu progrés moral Poden ser jutjats per la manera en què es tracta els seus animals
Kant va dir que podem jutjar el cor d’un ésser humà Pel seu tracte amb els animals
i Anatole Franz va dir que fins que no hagis estimat un animal Part de la teva ànima estarà adormida
Recordo aquella mirada
Tan noble i tan confiada
I aquell amor incondicional
Que els animals guarden
Recordo aquella mirada
Tan noble i tan confiada
I aquell amor incondicional
Que els animals guarden
