Només te puc dir
Que no se qui soc
Però quan hi ets
Jo se que no
Que no m’interessen
sa guerra i sa fam
Que no m’interessa
Saber lo que fan
Que no m’ensenyaren
A ser com ets tu
Que no tenc respostes
Però m’és igual
Ara surt tot i esclata enlaire
Amb només un minut
Tot pot acabar
I quan acabi de ploure
Ja anirem a ballar
El cel és una ferida
Que també se pot curar
El cel és una ferida
Que també se pot curar
Només volia creuar es carrer
I cremar cremar cremar es cruer
Mentre tothom fos a comprar
Sense cap mort que anés tot bé
Ara ja no hi ha volta enrere
Amb un tall molt precís
Ara ja seré n’Helena
Amb un gest molt concís
Ara ja no hi ha volta enrere
Amb un tall molt precís
El cel és una ferida que també
Se pot curar
I sortirem tots a la mar
A navegar entre es dofins
Ja seran morts
Mai me’n record
Ara la mar és una nit sense lluna
No en queda ni una
Sense lluna
No en queda ni una
