Pares

Quan els teus pares es van fent grans deixes de veure’ls com uns gegants deixes enrere el seu recer i les receptes no et van tan bé. Per molt que ploris no ve ningú el teu problema l’arregles tu. Tu ets la mestressa, ets l’enemic tu ets el pare i també l’amic. Si no t’agrada,  pitjor per tu, és llei de vida, és el teu  futur, surt la nostàlgia, per pocs  moments, però espavila’t que s’acaba el temps! Tu t’ho fas i tu t’ho arregles,  tu t’ho fas i tu t’ho inventes tu  t’ho fas i tu, tu, tu… quan els anys passen no és com abans. Aquella nena va amb vestits grans. El seu problema només per a tu la seva pena en un sol nus mires amb gràcia els nens petits, haig d’anunciar-te que estàs amb mi. Jo sóc la mama sóc l’enemic, sóc la mestressa i també l’amic, no te n’adones? Que pots donar, que tu tens força, pots estimar! La medicina la busques tu, i l’alegria també la fas tu. Tu t’ho fas i tu t’ho arregles, tu t’ho fas i tu t’ho inventes tu t’ho fas i tu tu tu… però si m’enyoro, de tant en tant, si estic malalta o si em va tot gran. Vaig cap a casa, per recordar, aquella nena que han de cuidar si no t’agrada, pitjor per tu, és llei de vida, és el teu futur, surt la nostàlgia, per pocs moments, però espavila’t que s’acaba el temps! Tu t’ho fas i tu t’ho arregles, tu t’ho fas i tu t’ho inventes, tu t’ho fas i tu t’ho arregles, tu t’ho fas i tu tu tu…