Suposo que ja haureu escoltat
la història que amaga l’arbre de nadal.
Era d’un home que era amic d’amics
llunyans,
home de barba blanca
i somriure artificial.
No em crec que encara no us ho hem
explicat,
l’home en qüestió estava ben sonat.
Era nit ben freda, anava a gran velocitat,
els frens del trineu no ho van poder pas
suportar.
Va volar tot, també l’avi,
qüestió de segons.
Al seu voltant van fer un cordó policial,
s’apropa el comissari i comunica entre
regals:
Aquest home ara és mort.
Marxin tots, descansi en pau.
L’alcalde va convocar a la ciutat
reunió urgent a tots els ciutadans:
Aquest bon home
era el més gran encarregat
de repartir a tots els nens felicitat.
Tan de bo saber
cap on portar
tanta tristesa.
No hi ha temps,
no hi ha lloc pels detalls.
Això sí, haureu de procurar
amb gran avidesa
continuar el que ell va començar.
Va volar tot, també l’avi,
qüestió de segons.
“Pare Noel a la deriva”,
deien al televisor.
S’obre una porta
al final de la sala,
entren tres savis
acompanyats dels seus camells.
