Hi ha la seva
boca oberta.
Contempleu
els porcs
amb pell de be
com corren
descompostos
i aparentment
angèlics
amb el fang
a la boca
i les mans
plenes de sang.
Pensem però
en la boca
tancada de molts
quiets
amb el sacrifici
als llavis
i la paraula
enterrada
vivint
per més viure
furiosament
un demà.
Aquí teniu
finalment
per més detalls
altres bosques
cansades
per rescatar
esperant
el gest
del germà
botxins,
esmaperduts.
presoners.
i vençuts.
Si alguna
vegada
els sorolls
de la nit
s’accentuen
i sents
com l’armari
cruix
i la respiració
se ‘t fa pesada
no et vulguis
consolar
pensant
que són els nervis.
Son les bosques
que volen parlar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /