Paraules, paraules

Escolta’m Núria. T’estimo…
Tot pot tornar a ser com la primera vegada.
Recordes…?
Tu sempre igual, igual, tu sempre igual,
tu sempre igual.
No em deixes que parli…
Ets sempre igual.
No em deixes acabar les frases
d’amor que començo…
No tens remei, no tens remei, no tens remei.
Tu em tens, tu m’has pres, tots els sentits…
Sempre igual.
No penso en res més que en tu.
Posat a dir, diguem que et tornes
boig de tant que et faig patir,
que et vols morir.
Tu ets com el ven, que porta violins i roses…!
No m’enredis! No em menteixis més!
Aquesta vegada, t’ho dic de veritat.
Violins, cel i roses? Pots parlar-ne,
si vols, amb una altra.
Violins, cel i roses! Només m’emocionen
quan em va bé d’escoltar i esperar…!
Quan m’il·lusiona pensar què pot passar!
Una paraula, encara…
Paraules, paraules, paraules…
Escolta’m
Paraules, paraules, paraules…
T’ho prego
Paraules, paraules, paraules…
T’ho prego
Paraules, paraules, paraules…
Et juro…
Paraules, paraules, paraules…
Les teves paraules, per mi, no són res.
Deixa’m dir-te amor!
Parlar-te com la primera vegada…
Parles en va, parles en va, parles en va.
No, no sóc jo! És la nit, que parla…
Ets sempre igual.
La romàntica nit…
No tens remei, no tens remei, no tens remei.
Ets com un somni irreal…
Sempre igual.
La meva esperança…
I ara em diràs que sóc, encara,
com un foc que et va cremant.
No serà tant!
Els grills i la lluna en els teus ulls,
ens faran dolça la nit…
No m’enredis! No em menteixis més!
No són pas mentides. És la veritat!
Els grills i la lluna, normalment,
sempre fan que em desperti,
mentre jo vull somiar amb un home
que parli menys, però que em faci sentir
totes les coses que hi ha dintre de mi.
Una paraula, encara…
Paraules, paraules, paraules…
Escolta’m
Paraules, paraules, paraules…
T’ho prego
Paraules, paraules, paraules…
T’ho prego
Paraules, paraules, paraules…
Et juro…
Paraules, paraules, paraules…
Les teves paraules, per mi, no són res.