Un sentiment perdura i deixa escrit en el paper
com cremava aquell ser que em bategava baix la pell,
un sentiment perdura i deixa escrit en el paper
les últimes paraules d’un somni que no va ser
He travessat paratges plens d’espines i fronteres,
he pujat al cim més alt buscant la força que tu em deies,
he enderrocat corasses per fer front als meus problemes,
reconèixer les paraules i superar les errades…
I amb el pit a cor obert, escric la història d’un poeta
que a través d’aquesta escletxa, feia brillar aquesta lletra!
I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents,
afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent,
i ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents,
afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent.
Un nen que fuig, de matinada,
cercant l’essència de cada petjada,
deixant enrere aquell temps, a contracorrent,
sentint que la vida escapava
I ara que tot ha canviat,
resulta senzill el que era complicat,
tingues present tot allò que has guanyat,
i resol els dubtes que tant t’amoïnaven
I no vull tornar-me a trobar sol,
no vull més paratges tan desèrtics,
vull ser lliure i poder aixecar el vol,
escalant aquesta vida sense vèrtic.
I amb els ulls al descobert, veig un camí sense meta,
són senders desconeguts, d’una història que ens inquieta.
I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents,
afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent,
i ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents,
afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent
Viure al natural, dins d’un paratge artificial,
tantes coses que ens vam perdre per no voler fer-nos mal,
tantes senyals ignorades pel costum de ser normals,
tant és perdre com guanyar, mentre es pugui avançar
I ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents,
afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent,
i ens aixecarem valents amb el somriure entre les dents,
afrontant tots els problemes i enlairar-los amb el vent
