Et dono el cor
i mai més serem dos mons a part.
A les revistes potser sí,
però em seguiràs guiant.
Perquè a l’obscuritat
no veus mai res brillar
i em pots necessitar.
Saps que amb mi pots comptar,
perquè…
Quan brilla el sol, brillem nosaltres.
Et vaig dir que hi seria sempre,
que seríem sempre amics.
Vaig prometre que em tindries fins a la fi.
I ara a sota la tempesta
sé que ens tenim l’un a l’altre
i que estàs sota el meu paraigua.
Sempre, sempre, eh, eh, eh.
Sota el meu paraigua.
Sempre, sempre, eh, eh, eh.
Sota el meu paraigua.
Sempre, sempre, eh, eh, eh.
Sota el meu paraigua.
Sempre, sempre, eh, eh, eh.
Els luxes ja mai s’interposaran.
Que tu ets una part de mi, des d’ara i fins a l’infinit.
Quan la guerra s’ha acabat,
quan el món ja ha negociat,
si el desig és fort, els dos junts farem l’amor,
perquè…
Quan brilla el sol, brillem nosaltres…
Sempre, sempre, eh, eh, eh.
Sota el meu paraigua…
Als meus braços pots venir.
Tot va bé, no et cal patir.
Saps que em tens aquí,
res es pot posar entre el nostre amor.
Per molt que plou i es mulla tot,
jo seré qui més et vol.
Perquè…
Quan brilla el sol, brillem nosaltres…
Sempre, sempre, eh, eh, eh.
Sota el meu paraigua…
Per sempre amor pots venir amb mi.
Res et farà patir.
