Parada obligatòria IV

Has tallat abans d’hora les poncelles,
pàl·lida por de l’esclat de les roses,
i el seus calzes furtats a l’aire dol
has clos darrere portes de tristesa.
Quants enreixats contra els batecs de l’alba
que amb tendra llum les volia descloure!
Però dits pacients tė la claror
i florirà la seva ardent espera.