Conta una vella història
que parla de fades i de follets
que si cantes fort mirant la lluna ella et respon
Contes i encanteris
diuen que és la reina de les flors
que a lluna hi viuen les olors de tot el món
I els petits guerrers vestits de blanc, siguin russos o americans,
Que amb una nau espacial l’han anat a molestar
Són papallones artificials
Demostra’ls-hi lluna que ets la flor de l’ univers
Que no et fan cap por les papallones ni els coets
Demostra’ls-hi lluna que ets la flor de l’ univers
Que no et fan cap por les papallones ni els coets
Ets protagonista de les nits d’estiu vora del mar
De les tonteries que s’inventen els enamorats
Poma presumida, trosset de formatge foradat
No deixis que ningú et prengui el dret a viure en pau
Tan de bo no surti el sol i et quedis sempre aquí dalt
I que no et vinguin a emprenyar els astronautes bocabadats
Perquè jo et pugui dibuixar.
Demostra’ls-hi lluna que ets la flor de l’ univers
Que no et fan cap por les papallones ni els coets
Demostra’ls-hi lluna que ets la flor de l’ univers
Que no et fan cap por les papallones ni els coets
Demostra’ls-hi lluna que ets la flor de l’ univers
Que no et fan cap por les papallones ni els coets
Demostra’ls-hi lluna que ets la flor de l’ univers
Que no et fan cap por les papallones ni els coets