Des del teu gran palau de vidre
sents de vegades espantat
com cauen aquells murs que et fan tan poderós
de premis i impunitat.
Amb els maons a les butxaques
descalços i davant dels tancs,
contesten els vostres abusos de poder
de ser més rics i més blancs.
Tant ens ofega aquesta hipocresia
que aquest aire no es pot respirar.
Tant t’has cregut aquestes mentides
que no et deixen veure-hi clar.
Mentre s’alçaven barricades
i cremaven aparadors,
creies que tot això no anava mai amb tu
però no tenies raó.
Poden comprar la pau uns dies,
pagar-los mil monedes d’or,
però aquesta ràbia ingovernable no té preu
i ara ja han perdut la por.
Tant ens ofega aquesta hipocresia…
I segueix girant la roda gegant
del racista disfressat de tolerant
el creies ben lluny
però el tens just al teu davant.
