Has passat una estona
de sol a la tumbona
escollint bé el passatge
arrebossat de platja
amb els dos ulls posats al cel
clavant els peus a terra
com un nen amb un caramel
penses que no pot ser
que hi hagi un lloc millor
Has cremat les set vides
llepante les ferides
vivint un any de gossos
deixant-hi el moll dels ossos
mai no t’han vist a fer bondat
però a qui pot estranyar-li
amb tant de temps a la ciutat
penses que no hi ha dret
que res duri tant poc
Digue’m que has de fer
quan no pots suportar-ho més
digue’m què pots fer
si ho has de fer en unes setmanes
que no donen temps de res
i somies en quedar-te
o prolongar-ho una mica més
no és el moment de fer-se el valent
però al cap et ressona que fas malament
pagant la festa per adelantat
I et buscaràs la vida
per veure una sortida
i et posaràs les piles
diente més mentides
no cal pensar d’on bufa el vent
si t’arrossega
res no és més fàcil que fer res
i si ets de mantega no fas res,
res que pugui ajudar-te
res que pugui agradar-te,
res que t’ajudi a estar més bé
res que no puguis dir o fer
