Pa d’ocell, pa d’ocell, amb qui desig, jo t’esperava,
cap a la nit, sus del pedrís, amb l’àvia que m’embolcava
a sota el seu devantal gris.

Pa d’ocell, pa d’ocell, dins de la teva molla xupada
bé n’hi trobava de cançons de refilets, de cogullades
d’aloses i de garrafons.

Pa d’ocell, pa d’ocell i em deia la teva crosta
tot l’amor d’un home valent i em deia la teva crosta
tots els secrets robats al vent.

Que el bug de l’aire atrevit despertava jocs i xerrades
entre les fulles platinades de l’arn de vellut ensopit.

Que vora el camí encaixat anava espellint sense gaires
el riure vermell de mangranes que el sol havia esborrat.

Pa d’ocell, pa d’ocell, i em deia la teva crosta tot l’amor
d’un home valent i em deia la teva crosta tots els serrats
robats al vent.

Pa d’ocell, pa d’ocell, m’explicaves la mala llet de l’argelac
que és tot espina, lladrant borrons de llana fina
sus de l’esquena d’un xaiet.

Me parlaves de les garrigues de flors blanques d’un ametller
del civado cofat d’espines, del perfum suau del llaurer.

Pa d’ocell, pa d’ocell, em despit del temps escapat té gust
d’amor i poesia, fa més dolça la melangia d’un cor
que reviu el passat.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /