Te’n vas
i ens donem la mà.
Et trobaré
a faltar.
M’abrigo.
Començo a caminar
i el fred
em ve a abraçar.
I cada passa
que queda en la neu,
només són petjades.
Diuen adéu.
I el vent,
només el vent
coneix el meu camí.
I ell desfarà el rastre.
Ningú sabrà de mi.
Balla
un ós polar
amb la neu
que fa volar.
Brilla
el llac glaçat
a on tant
ens havíem banyat.
I
encendré
la llar de foc,
i per escalfar-me
cremo els records.
I el fum
tant sols és fum.
Se’n va.
Es desfà.
Potser ja mai
torna a cremar.
