Nòmades en moviment
Pesos morts, camins ferests
Tan carregat d’optimisme,
De plom que afonarà el temps
Existències precedents
Llums remotes, mar obert
S’esvaeix la fesomia
Ferro teb dins el fester
Ganivetes empenyent
Fulles nues, pors d’acer
Negres com un as de piques
Pla creuat d’òrgans interns
Abraçat al desert
Horabaixa, sol ponent
Has guaitat dedins l’abisme?
No t’has vist a tu mateix?
