Em capbusso al llac sord i fred de la desesperació:
Sento com, implacables, la foscor i el silenci
tal volta conspiren contra mi i m’assetgen,
tal volta m’inspiren i em plauen.
Exhaust, capitulo i m’entrego plenament;
I Esberlo el temps. Esberlo el temps!
Les aigües es tinten de turquesa.
Escolto la tímida melodia d’una flauta
llunyana, oblidada i ara recordada,
ardida i clara.
Una ràtzia de passions em travessa el pit
i la paràbola se’m revela,
honrada i pura, precedint la lucidesa.
