On eres, Déu de l’Univers, Déu bo,
on vas perdre la raó?
Fins el dijous var anar tan bé…
Fins el divendres tan serè…
I aquell dissabte, què és el que vas fer?
On eres Déu de l’Absolut, Déu bo,
que hi hagués un fang tan brut
per prendre un tros i donar-li cos?
Quant menys t’ho esperaves
i el món jeia en pau,
l’atzar et llençava trucats el seus daus.
