Anava caminant descalç
quan el sol s’amagava
i no hi havia cap mirada.
I tan lluny de casa meva
vaig trobar la manera
de no pensar en el compte enrere.
I quan hi penso de nou i sóc allà,
on el vent em va portar…
I quan hi penso de nou i sóc allà,
mai hauria imaginat…
I sento que jo ja no sóc
aquell nen petit que reia:
penso i remoc cada moment.
I dono tres i quatre voltes
a les coses que m’envolten
i no sóc pas el mateix.
I quan hi penso de nou i sóc allà,
on el vent em va portar…
I quan hi penso de nou i sóc allà,
mai hauria imaginat…
