Ombres

“Sol en la foscor
les ombres prenen forma
lluny de la claror
promeses el corrompen
fredes mans
enganys plens d’esperança
sentenciant
la vida del monarca
sents un crit dins teu
no es la veu de deu
cendres entre els dits
immortal neguit
ha caigut el vel
i ara el sents venir
un mal al pit que crema com l’espasa de l’àngel
sol en la foscor
el cos ell abandona
fred li queda el cor
que ocupa negre ombra
des del cel
observa la carcassa
s’esvaeix
com fum a les teulades
àngel obre els ulls
foscor i sang
núvols plens de llum
foscor i sang
lliure un cop més
foscor i sang
or sobre el seu cap
foscor i sang”