A les pedres secretes de la sang
he marcat el teu nom. A les més altes
voltes de la claror del cos
he deixat una veu, he deixat una vida.
Com si tots els camins del sofriment
i els lentíssims ocells que ja se’n van
per l’infinit desig del cel
portessin el teu ritme,
portessin el teu so.
A les branques profundes de la carn,
sobre l’ull extasiat del teu repòs,
he deixat la llavor, he deixat la llavor.
