De sobte desperto, tinc dits i ulls i mans i peus
i la gent fa vida normal… divendres.
No, no tinc cap pressa, per arribar fins aquest lloc.
Caminar m´importa ben poc…
no ploro.
M´en vull anar a casa,
estic cansat de disfressar.
si canto canto, canto clar;
m´explico?
Sento la tristesa
de no tenir clar on anar
ni saber quina flor regar.
Vergonya.
Apunta, dispara,
la cosa, de casa.
De sobte desperto: res per amagar.
