Ocells confosos sense nord
volen amb el cor contrit
per branques enramades
cercant algun sentit…
Malaurança!
Troben el niu en llocs estranys
finalment, esgotats,
amb sols de plom i pluja
dormen en descampats…
Malaurança!
Baten les ales, amatents
en trajectes espirals,
Tot sentint les veus de lluny
d’altres ocells iguals
També com ells, quanta gent
Arrossega els fills sense miral’s
Quants fan de pares a desgrat…
Oh, quanta gent com els ocells
navega en mediocritat!
Entotsolats caminen
Cap a un lloc ignorat
Malaurança!
