Ocell perdut, vagant cap a no sé on,
sembles intuir es batecs d’es meu cor.
Inconscientment vaig aprendre tant d’es teu vol
que ara que et veig passar ja et veig un poc com jo.
I jo estic fet de tu, d’ales i cançó,
sempre navegant sense mai arribar a port,
què hi pot haver millor.. ?
Gàbies d’or n’hi ha per tots es racons,
sols hi ha que obrir ses portes i mantindre es cap ben alt.
Ara que ets aquí i potser mai més et trobaré
deixa’m dir-te que es teu camí de llum mai cerqui cap destí.
I jo estic fet de tu, d’ales i cançó,
sempre navegant sense mai arribar a port,
què hi pot haver millor.. ?
