El vespre es mor,
la lluna surt a regnar sobre el cel.
Dos borratxos es barallen al carrer.
Estores trencades, cortines tacades
sufoquen fanals fets de foc.
Dormo a estones a terra,
i el temps passa molt a poc a poc.
Ja no recordo el meu nom, només recordo el teu,
els dies feliços es fonen com un ninot de neu.
La música em guia
quan s’alcen de terra àngels exhumats,
em puc fer un rellotge amb la sang.
Els gots buits dringuen quan pel carrer
hi passa un drac o un camió,
s’atura i buida dins la seva panxa
els vidres d’un contenidor.
Ja no recordo el meu nom, només recordo el teu nom
els mobles ballen al meu voltant tot i estar fosc.
De nit i de dia, tothora obert per tu,
De nit i de dia, tothora obert per tu,
De nit i de dia, tothora obert per tu,
De nit i de dia, tothora obert només per tu.
