O Miquel davalla lego
una ampolla, una gurguta
que tenim la gola eixuta
no podem manco parlar.
Do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi
do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi
do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi
o sinò no mos n’anem de aquí!
O Miquel salut tengueu
tu, tos fills i Barbarina
i ta filla, la fadrina
pugui un príncip esposar.
Do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi…
Sem venguts de l’Alguer a peu
plens de pols i eixuts com l’esca
una tassa bella i fresca
mos podiva rasserenar.
Do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi…
Tu estas bé colgat al llit
reposant en llençolet
i nosaltres de la set
sem girant-mos a bacallà
Do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi…
Que tu siguis de cor dur
Miquel meu, bistent a el creure,
i si no mos dons a beure
és precís de mos n’anar!
Do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi…
