Nuus

La teva mirada,
cotó fluix que sura en l’aire,
com la màgia d’una fada…
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos…
nuus en l’aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest…
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l’alba…
i caminant per les teulades,
m’he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure…
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges…
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i quan et mous encara més…
confonc els teus sospirs amb música, els batecs del teu cor amb els del meu…
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure, i quan et mous encara més…
confonc els teus sospirs amb música, i puc volar quan no hi ha aire…