Ell té una nòvia multidimensional,
de dimensions poc costumistes i extra,
pels seus amics, aquest amor és fractal,
“no hi ha noia més estranya”, diu que va dir en Feynman.
Se li presenta amb un perfil orbital,
desapareix obliquament d’esquena,
quan menys t’ho esperes, es col•lapsa i fa un salt,
pot quedar alhora a Gràcia i la Barceloneta.
Fuig per passadissos, en mètriques de goma,
rectes curvilínies, rectilínies corbes.
Una membrana li cobreix tot el cos,
es mou aleatòriament i vibra,
té molta corda i un gran cor desimbolt,
un caràcter difusiu i d’estructura fina.
Ell sospitava que li era infidel,
li plantejà directament l’enigma,
“potser n’hi ha un altre en cada món paral·lel,
però aquests universos són encara teoria”.
Fuig per passadissos, en mètriques de goma,
rectes curvilínies, rectilínies corbes.
Ella té un nòvio massa quotidià,
ella té un nòvio que no viu a la frontera,
ella vol anar molt més a la seva,
ella li diu: “fuig, caníbal, del meu davant!”
