Busco un camí sense por,
escric noves memòries,
dolces fins la tardor,
ja sobren les paraules
tardo tant temps en desitjar,
les mans se’m tornen fredes,
buscant tantes respostes,
que em tornis a mirar.
Va ser una nit d’estiu al poble,
mirades tan sinceres,
buscàvem les maneres,
res com la sensació.
Del teu perfum tu em dones l’aire,
del ser que ara batega,
més fort sota la pell,
recordo aquell moment…
I aquelles nits d’estiu, i aquell nen que somriu,
buscava la manera d’alçar el vol, sentir-se viu!
I aquesta sensació, que mor en l’ocasió,
ofega la sortida d’aquell nen que perd la por!
Viure, somriure, temps per respirar,
ruïnes, records, el que junts vam crear,
tots els moments sense parar de riure,
creure en el somni que junts vam somiar
La història s’aguanta en els seus precedents,
la vida és una i aquesta et regala el temps,
dona sortida al dubte intermitent,
canta les penes a l’aire i al vent!
Som les memòries de pau i d’amor,
les velles històries que broten del cor,
l’autèntic somriure, les ganes de viure,
l’espurna d’un nen que ja ha perdut la por
El somni incessant, la fera cridant,
l’exemple de força que segueix lluitant,
els dies i rimes que puc valorar,
l’essència més pura que dins puc crear
Sé que comença i al temps tot s’acaba,
el valor que dones a cada petjada,
la marca no es borra si el món no et perdona,
si a cada persona mostres bona cara
Carrega i dispara, encén aquesta flama
que et vibra per dins i de tu més demana!
Carrega i dispara, encén aquesta flama
que et vibra per dins i de tu més demana!
I aquelles nits d’estiu i aquell nen que somriu,
buscava la manera d’alçar el vol, sentir-se viu!
I aquesta sensació, que mor en l’ocasió,
ofega la sortida d’aquell nen que perd la por!
I aquelles nits d’estiu i aquell nen que somriu,
buscava la manera d’alçar el vol, sentir-se viu!
I aquesta sensació, que mor en l’ocasió,
ofega la sortida d’aquell nen que perd la por!
I aquelles nits d’estiu i aquell nen que somriu,
buscava la manera d’alçar el vol, sentir-se viu!
I aquesta sensació, que mor en l’ocasió,
ofega la sortida d’aquell nen que perd la por!
