Ha passat molt temps des que em vas dir allò,
ara ho veig diferent però segueixo sent jo.
Gira la vida per a tots els demés,
acaba i explota, ja no podré fer-hi res.
Et vaig regalar els meus millors anys,
la il·lusió i la justícia, l’amor ja ha acabat.
Qui ho diria, amb tot el que vam ser!
Amb una mirada fèiem explotar el carrer!
Ja no vull canviar el món
ni una nova Catalunya
que pugui portar el teu nom.
Ja no vull canviar el món
ni una nova Catalunya
tan sols penso enterrar el teu record.
Encara em puc veure sota aquell portal,
era el dia abans, ja havien desconvocat.
Tallem les ales, volem més alt,
que en la caiguda ja hi pensarem demà.
Era una guerra per a fer-nos grans,
somniàvem desperts, aixafàvem gegants.
Tot l’entusiasme en un nou món per a fer,
dos adversaris buscant la raó de ser.
Ja no vull canviar el món
ni una nova Catalunya
que pugui portar el teu nom.
Ja no vull canviar el món
ni una nova Catalunya
tan sols penso enterrar el teu record.
