Avui hem trencat
el nostre camí.
Avui l’hem deixat
i sols hem partit.
Agafaré ets ormetjos
i tornaré a començar,
que s’infant ja és home
i queda molt per trescar.
Res no em deus, res no et dec,
res no ens hem de tornar.
Els moments passats són hermosos,
ja tenc amb què continuar.
Noves mans trobaran
secrets al teu cos;
ses meves callaran,
no en diran si en saben molts.
No hi ha hagut cap mena d’odi
en el nostre partir;
hem baixat tots dos els ulls
i hem pres el nou camí.
Les barques tornen al port,
el sol es comença a aixecar,
la boira es posa a la mar
i als vells carrers de ciutat,
on el sol hi entra molt,
molt tard.
