i jo crec en l’amor i no en la vida
l’amor és dins de mi com una terra
insaciable, lúcida i sonora
com una fe o un cos o senyoria
l’amor és una ràbia precisa
és entre totes les parets imperdonables
és sota l’arc de les paraules sàvies
és en la cuixa esplendorosa i tensa
que es deixa transitar pels nostres besos
amor fam vàlida i teler d’escuma
l’amor és aquest signe aquesta fura
la vida és una fosca que ens escanya
jo no sé què és la vida i no m’agrada
deu ser aquest afany d’escriure versos
els versos a recules per l’arena
i jo crec en la mort i no en les passes
