És nostra la conversa pendent,
nostra és la cançoneta que hem fet:
són nostres, són nostres.
És nostra la ciutat en la nit,
nostre és un vell desig en el pit:
són nostres, són nostres.
És nostra cada passa que hem fet,
nostre és aquest impuls permanent:
són nostres, són nostres.
Nostres, sempre
nostres:
alberedes que amb el temps hem obert caminant.
És nostra la mirada rebel,
nostra és la dignitat resilient:
són nostres, són nostres.
És nostra la llavor que sembrem,
nostre és el dubte que ens fa valents:
són nostres, són nostres.
Són nostres tots els colors del món,
un “nosaltres” on sempre en caben més:
són nostres, són nostres.
Nostres, sempre
nostres:
alberedes que amb el temps hem obert caminant.
