passant l’aduana
celebro el gol però està buida la grada
mama no cal que et preocupis
que jo et prometo estarà tot bé a casa
promesa oblidada
perdem l’aposta i doblem la jugada
a mi aquesta merda ja em cansa
benvolguda nostàlgia
estic atrapat i no hi ha sortida
em visiten sovint dimonis del passat
culpo a la fe per en algo no creure, de no creure en algo que em vingui a buscar
àlbums de fotos pel terra tirats
somriures que em diuen quants anys han passat
coses que ja fa molt temps odiava i ara mataria per tenir davant deixa’m tornar
deixa’m tornar a sentir-me com abans
deixa’m tornar a passar la tarda al parc
que només em preocupi si tots hi seran
estic cansat acabi yaya
trucar-te la porta si tac-tac
si algú es posa enmig sona pam-pam
per molt que no ho digui encara estàs
passant l’aduana
celebro el gol però està buida la grada
mama no cal que et preocupis
que jo et prometo estarà tot bé a casa
promesa oblidada
perdem l’aposta i doblem la jugada
a mi aquesta merda ja em cansa
benvolguda nostàlgia
sobra un cobert a taula
un alumne a l’aula
quan es fa fosc
em sobren paraules
em maten les masses
ja no creixo quan m’agafa singlot
vivint sense por però m’espanta tot el que puguis pensar del passat
tantes coses superades no vol dir que haguem oblidat
que trobo faltarjugar l’a contra el b sense maldecaps
els genolls pelats i veure com el temps ens passa volant
trobo a faltar
que em digui que si que m’estima i que aquest cop si que sigui veritat
que el que més em preocupi és si hi haurà macarrons per dinar
passant l’aduana
celebro el gol però està buida la grada
mama no cal que et preocupis
que jo et prometo estarà tot bé a casa
promesa oblidada
perdem l’aposta i doblem la jugada
a mi aquesta merda ja em cansa
benvolguda nostàlgia
