Un dia d’aquests
Pillaré un Nòkia
De fa milers
Tiraré el meu iPhone a l’aigua
I el whatsapp no em dira res
I els dos-cents xats
que ara tinc pendents
Passaran a ser-ne set-cents
Però jo ja diré
Em podeu trucar
I la veritat, que crec que riuré
Potser no sabré
que aquells han quedat
A quarts de set al suau
Però jo ja estaré
Apretant fort el fre
Buscant aparcament per Zarauz
I entre jeroglífics dels SMS
Veuré un paràgraf teu
Que diu: “ja tinc un nòkia!
Quedem a Galícia. Sóc feliç.”
Les dues:
I demà, i demà
Ja veurem
Demà, i demà
Ja veurem
Avui m’he permès
Parar un moment
Potser feia temps
Que no em tenia present
Tantes xarxes converses
I tot plegat
M’he deixat enrere
No m’he cuidat
I és que jo ho noto perquè
Cada dia esmorzant
Em cau la llet
Per sobre
I m’he de canviar
I és que tu passes per casa
I em veus tan parada
Agafes motxilla sense pensar
I quan truqui la mare
I pregunti per on pares
Direm que feia temps
Que teníem tantes ganes
De marxar a Galícia i ser feliç
Les dues:
I demà, i demà
Ja veurem
Demà, i demà
Ja veurem
