No, no, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament
ets un germen solament
no, no, tu no tens pas nom
No, un ésser no ets encara
ho podries ser si ara
fossin més plaents les coses
si et conservo on reposes
si tot fos comptar els dies
mentre el ventre em tibaries
si no fos un artifici
si no fos un malefici
no, no, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament
ets un germen solament
no, no, tu no tens pas nom
Saben ells que això transforma
l’esperit tant com la forma
que cervell endins se’t fica
i et fa seu de mica en mica
no seràs tu el meu centre
ells què saben del meu ventre
diuen que de mi disposes
i sóc tantes altres coses
no, no, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament
ets un germen solament
no, no, tu no tens pas nom
No és la teva veu que crida
són els meus crits la ferida
m’encoratjo o em rendeixo
t’he estimat des que existeixo
però et perdo entre la pena
i ara em llancen anatemes
i ara em llancen crits d’alarma
qui són ells per acusar-me
no, no, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament
ets un germen solament
no, no, tu no tens pas nom
Qualsevol que es posi entre
l’ésser meu i el meu ventre
llençarà menyspreus i odis
tot brandant morals i codis
m’he de veure maleïda
combatuda i escarnida
qui et sublima qui et valora
quan no ets més que una espora
no, no, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament
ets un germen solament
no, no, tu no tens pas nom
Per a mi no és cap festa
és derrota manifesta
és el xiscle, el desfici,
és la mort, el precipici,
és allau i és riada,
soledat i esfondrada
no és només teu el suplici
junts anem al sacrifici.
no, no, tu no tens pas nom
Ets poc més que un pensament
ets un germen solament
no, no, tu no tens pas nom