Són tantes les promeses que no havíem de complir,
tantes les mentides que t’hauria volgut dir,
tantes frases fetes que t’havies assajat.
No et vull fer perdre el temps, però et vull explicar
que diuen que les estrelles es van voler apagar
quan vas decidir un dia anarPhi caminant.
Va ser la teva vida que amb un ritme ancestral
va travessar les vies, va fer ballar als marcians.
No em va importar gens quan et vas sincerar
i em vas dir que tu volies marxar.
Sempre he pensat que formes part d’un lloc estel·lar
que et fa canviar les normes, que ens fa ballar el cap.
No, no em diguis més que
no, no em diguis més que
No, no em diguis més que
No, no t’esperaré.
Són tantes les vegades que teníem mal de cap,
i tants els mals dies que al final m’he descomptat,
però junts insistíem que podíem funcionar.
Diuen que no n’hi ha prou només estimant.
Quan vas fer les maletes amb un riure mortal
vas dir: “aquí tens les coses, no puc esperar”.
Amb el so de les claus vaig tenir-ho molt més clar:
te’n vas, te’n vas, te’n vas, te’n vas…
No, no em diguis més que
no, no em diguis més que
No, no em diguis més que
No, no t’esperaré.
Eo, eo, eo, eo, eo, eo, eh, eo, eo, eo, eo No t’esperaré
Eo, eo, eo, eo, eo, eo, eh, eo, eo, eo, eo No t’esperaré
Eo, eo, eo, eo, eo
No t’esperaré
No, no em diguis més que
no, no em diguis més que
No, no em diguis més que
No, no t’esperaré.