No vam deixar que ens arrenquessin la dignitat
de tot un poble que anhelava la llibertat.
Vam veure ploure cops de porres de les seves mans,
vam veure un monstre escanyant.
I vestits de valor i d’amor,
i calçats de rebels i de desobedients,
caminarem amb el cap ben alt, mirant els ulls d’aquells
que ens volen lligats de mans i peus,
que ens volen callats, sense dir res…
I alçarem totes les veus per cridar
que ja no tenim por, que ja no tenim por!
I seguirem dempeus i els punys ben alts
que ja no tenim por, que ja no tenim cap por!
Que la memòria ens mantindrà desperts,
que la història abraçarà en el pas del temps,
una victòria que va vèncer la por;
el clam i la cridòria de la flama d’aquell foc
que ens manté més units, que llueix cada nit,
sota l’ombra del que creu que mana,
del que es disfressa de democràcia.
I alçarem totes les veus per cridar
que ja no tenim por, que ja no tenim por!
I seguirem dempeus i els punys ben alts
que ja no tenim por, que ja no tenim cap por!
Que res farà callar, aquell que vol somiar.
Que tot s’aturarà quan sentiu bategar
un cor que ressona i esperona,
un cor cantant a l’unisò que perfora
parets que us guarden de les vostres normes:
portes que giren amagades entre ombres;
mentre vosaltres signeu i us ompliu de glòria,
nosaltres farem bocins la vostra corona.
Les nostres àvies són les nostres heroïnes,
no porten capa, són guerreres i plenes de vida;
elles ens mostren el caminar,
deixar de lluitar és tornar a caure a les seves mans!
I alçarem totes les veus per cridar
que ja no tenim por, que ja no tenim por!
I seguirem dempeus i els punys ben alts
que ja no tenim por, que ja no tenim cap por!
