No seria jo

Potser deuria no pensar tant,
perquè de tant pensar a voltes em fa mal el cap.
Sé que a sovint podria vore-ho més senzill tot,
i aprendre a disfrutar del silenci en l’habitació.
Però si ho fera no seria jo.

Potser podria enviar-vos a pastar
cada vegada que vos ho heu acabat guanyant.
Sé que és reconfortant saber dir que no
sense pensar en l’altre i en les seues emocions.
Però si ho fera no seria jo.

No és per consolar-me
ni per falta de motivació,
no és perquè no accepte
les teues recomanacions.
No és per excusar-me
ni perquè no crega en els ‘coach’.
És que si fera tot això, al final, no seria jo.

Potser deuria penjar els guants,
deixar ja d’apostar a un talent sense confirmar.
Igual és bona idea fer alguna oposició,
o muntar una empresa ben rendible i plena de taurons.
Però si ho fera no seria jo.

No és per justificar-me,
no és excés de motivació.
No és perquè no accepte
les vostres recomanacions.
No és perquè pense
que la vida requereix passió.
És només que, si fera això, no seria jo.

No és per explicar-me,
perquè no cal una explicació.
No és perquè, a voltes,
no envege una altra situació.
No és perquè crega
que este camí és el millor.
Jo només he decidit ser fidel a les il·lusions
perquè, si no, no seria jo.