No sé tu com ho sents

No sé tu com ho sents. A mi, la pena
em fa volar pels ulls estels de fosca
i m’ha deixat la sang, a tall d’eclipsi
com si m’entràs la son d’un déu cansat.
No sé tu com ho sents. A mi, no em resta
cap múscul per laxar amb una rialla
un sol recer de sang on jugar a barques,
ni un os que encara cregui en horitzons.
Un plor encès, com una gran mordala,
m’ofega els peixos del caló del coll,
i, enllà del crit, el món sols ni és llegenda.
Estic alegre perquè estic tristíssim
patint calfreds que em dónes, que ni els àngels
em sabrien guarir. Tu, Nai, apaga’t:
combregaré crepuscles, dejú d’albes.
M’és prou veure un trosset de pell plorosa
per quedar-me enrampat tota la vida.