De política no hi entenc prou
perdoneu-me, perdoneu-me,
De política no hi entenc prou…
No sé el perquè de les guerres,
no hi puc veure la raó,
jo no entenc d’economia,
no entenc d’odis ni de por.
Però crec que hi hauria d’haver
no sé on, en algun lloc,
un camí ben diferent
de la sang i de la mort.
Per exemple -dic jo-
si els qui porten el món
deixaven un dia la feina
per mirar-se tan sols
en els ulls d’un infant
del passat: d’Hiroshima o bé d’Auschwitz,
o del present: d’un negre americà
o d’un nen del Vietnam…
No sé el perquè de les guerres,
no hi puc veure la raó,
jo no entenc d’economia,
no entenc d’odis ni de por.
Però crec que hi hauria d’haver
no sé on, en algun lloc,
un camí ben diferent
de la sang i de la mort.
O si miraven -dic jo-
els ulls de les mares, de germans,
o esposes, que esperen
inútilment, o si miravem
tan sols les coses: les llars desfetes,
les collites perdudes
o les roses que l’odi
marcí fora de temps.
No sé el perquè de les guerres,
no hi puc veure la raó,
jo no entenc d’economia,
no entenc d’odis ni de por.
M’agradaria només
que el món s’omplís de bell nou
d’infants amb ulls riallers
i de roses amb olor.
