No sé com estimar-lo

No sé com estimar-lo
ni què dir quan li parlo
Quins torments tan diferents!
D’aquell dia ençà
que em donà les mans
no sóc com era abans!
És una estranya cosa!
Per què estic tan commosa?
Tot just és un home més.
Ni sé quants van ser meus uns instants.
Però aquest no és pas igual
ni em vol fer mal.
No sé pas ben bé
si el vull fer malbé
o cridar-li el goig
d’aquest amor boig.
Faig missatges als quatre vents
dels meus sentiments!
No us vull aquest somriure
si em plau dir que sóc lliure
que no em perd el desconcert.
Preneu-me el pols: sentiu que dolç!
Però tot són embulls
si em mira els ulls!
Si m’arribés el dia
que em digués que em volia
fora tant el meu espant.
Fugir cap on, si tot el món
jo no sé pas com
diu el seu nom!
Oh! Vine amb mi
fins a la fi.