Ets sa primavera que he cercat per sa vorera
D’aquesta pujada plena de flors enramellada.
Flor de reg que espera per florir de tal manera
Que vesteix sa marjada que no puc deixar de mirar.
No puc deixar-te de mirar.
T’has tornat estiu i es teu cel d’un blau intens
Sa serena escriu es teu nom ben clar i llibert.
La mar cristal·lina i sa seva pell saladina
Un corb marí, una gavina, que no puc deixar de mirar.
No puc deixar-te de mirar.
D’ocre i groc els arbres s’han mudat,
Sa tardor ens inunda d’estornells,
A poc a poc s’hivern ens despertarà
Amb gotetes de pluja gelada.
