No parlo mai de tu amb ningú
i sembla que això se’m fa molt dur.
Oh, per què no pot ser millor?
Surt el sol i per mi és com si tornés ahir
crec que no en tinc prou.
Oh, per què no pot ser millor?
Sé on comprar el permís per ser feliç
i això se’m fa petit.
Per què no pot ser millor?
Sortiré a buscar-te però tinc por de disfressar-te
Oh nen, per què no pot ser millor?
I he mirat al cel i d’esquenes m’ho descriu.
No vol parlar, no reflexe, ni somriu. És dominat.
No vull creure’m el què diu… Oh, oh, oh…
Confessa’m, que t’estimo com mai.
De “cine”, el nostre amor gegant.
I vine, et trobo a faltar tant.
Que ara em sento defallir
Oh! Sisplau torna aquí amb mi…
Ai! Què és estrany!
Però sembla que tot sigui un conte que em fan
a mida maleïda on no surten nans ni res és fantasia.
No pot ser millor.
I mentrestant li busquen un final i no em pregunten quan.
Potser jo tinc la culpa. Digueu-me que no.
I segueixo esperant…
Jo ja us ho he dit, no pot ser millor.
Si ella no és aquí, digueu-me què faig jo.
Si em deixes jo me’n vaig d’aquest món, pateixes,
i no tinc por de la mort.
I no entenc ni comprenc.
I no es neix savi però s’aprèn al moment.
I de la resta de la gent diferent…
I no estic fent-te poesia, és sentiment, és sentiment.
